La reforma d'aquest apartament busca donar-li la major uniformitat i
unitat a un espai preexistent amb unes
difícils condicions ja que tant la
seva forma allargada i estreta com el gir que
presenta en el seu accés
fan que la distribució més immediata
siga la de llargs passadissos amb
cambres a banda i banda conforme es pot veure en l'estat previ.
Mitjançant una sèrie de decisions s'aconsegueix donar aquesta unitat i
continuïtat desitjada a l'espai. Per una banda
es planteja una cuina
oberta en la zona més estreta de l'apartament
de forma que a més a
més de funcionar com a cuina es converteix en
zona de pas i unió entre
les zones de dia i de nit. També la
decisió de col·locar el dormitori
principal al darrere del bany, una caixa
completament transparent, fa
que l'espai siga continu des d'una punta de
l'apartament fins a l'altra,
en els moments en que es necessite una miqueta
més d'intimitat uns
estors automatitzats baixaran del sostre tapant les
mampares de vidre
d'aquest bany.
Per últim l'ús dels materials ens
ajuda igualment a reforçar aquesta
idea d'uniformitat. Un paviment continu de fusta en
tot l'apartament i
el fals sostre d'escaiola sense desnivells ni
perforacions per a lluminàries
ens creen dos plans paral·lels que emmarquen
la nostra mirada. Per
altra banda l'ús de la fusta de
tulipié tant en el mobiliari com en els
panellats de parets que amaguen pilars i integren
portes, armaris,
electrodomèstics de cuina i accés a
galeria ens permet seguir
redundant en aquesta idea d'unitat.