danielmarti
              
Ampliació del cementeri de Xixona
CONCURS - Segon premi
amb Natàlia Ferrer

Projecte: Desembre 2007
Convocant: Ajuntament de Xixona
Àmbit d'actuació: +-34.000'00 m2
                                                                                               
                                                                                                   
      
                                                                                                    

                                                                                                   

                                                                                                     

                                                                                                   

                                                                                                   

                                                                                                   

                                                                                                   


                                                                                                    En el context del cementeri els sentiments, latents i extrems, es barregen amb
                                                                                                    el respecte atàvic a la mort. L'espai suma, llavors, als nivells funcionals i
                                                                                                    estètics una dimensió simbòlica que la proposta pretén sintetitzar mitjançant
                                                                                                    el seu tractament semi-soterrat. La recuperació del subsòl aplega un doble
                                                                                                    sentit: Un de simbòlic i un de pràctic.

                                                                                                    Es llibera espai en superfície que es transforma en un parc per a ús dels
                                                                                                    visitants i ens allunya de la idea de cementeri tancat i monumental com a
                                                                                                    ciutat de morts. La idea és combinar solemnitat i recolliment usant
                                                                                                    plataformes amb vistes i places més recollides mitjançant un acurat ús de
                                                                                                    l'escala. El mur de contenció de formigó, que te una triple funció, conté les
                                                                                                    terres, alberga els nínxols i assenyala els recorreguts, serà un objecte capaç
                                                                                                    de plegar-se i adaptar-se al terreny.
                                                                                                                                                                                               
                                                                                                    Es pretén ressaltar la idea de recorregut com a trànsit i com a imatge es
                                                                                                    planteja la del calvari tradicional: amb un camí en ziga-zaga es van
                                                                                                    salvant els desnivells. Presidint tot el cementeri, com les antigues ermites,
                                                                                                    es trobarà l'edifici que conté el tanatori, el crematori, la sala d'autòpsies i
                                                                                                    els serveis.

                                                                                                    Els nínxols recuperen el concepte de soterrament al empotrar-se als murs de
                                                                                                    contenció. La solució formal del panteó el retorna a la terra. Cada panteó
                                                                                                    es materialitza en superfície amb la llosa d'entrada i junt a ella apareixeran
                                                                                                    dues fites: un arbre que cada família podrà plantar en el seu parterre,
                                                                                                    deixant a la seva elecció part de la materialització última del cementeri, i
                                                                                                    l'estructura sobre la qual es col·locaran les làpides. Des de qualsevol punt
                                                                                                    del cementeri es podran veure aquestes estructures, distribuïdes
                                                                                                    aleatòriament, formant grups, boscos de làpides que ens recordaran als
                                                                                                    nostres morts.